Les paraules només apunten vers la veritat inabastable que mai ningú ha pogut posseir ni retenir per a usos o interessos personals.

Si les paraules són per a la comprensió intel·lectual, per coses útils i pràctiques, són molt necessàries per a fer-nos arribar, però les que es fan servir per a redescobrir la veritable naturalesa, han de sortir de la font, sinó confonen i molt, perquè  no ho aconsegueixen mai. La Vida i la seva extraordinària simplicitat es defineix i es revela a sí mateixa constantment.

Que bonic seria que tots utilitzéssim la paraula més innocent, per a no ferir mai la sensibilitat del cor atemporal, ni per fer sentir superior o inferior a res ni a ningú. Estem vius per a fer més humana la humanitat.

Mai és trista la veritat, lo trist és no veure-la mai, trepitjar-la o embrutir-la amb la paraula popular, heretada de generació en generació. 

Tot l'esforç que es fa per l'autorealització del veritable Jo Sóc, tard o d'hora, dona el seu fruit.

Gràcies !!!