Si el Sol s’hagués d’auto adjudicar mèrits, tant per bé, com per mal, pels efectes de la intel·ligent, vital i radiant existència, o s’hagués de sentir propietari d’una vida, mare meva, no ho vull ni imaginar el que passaria.

És tan bonic anar perdent aquesta sensació nefasta i limitada de creure ser algú que té una vida en propietat, que quan es perd amb l'ajuda de la visió d'Això Que És, pots gaudir del misteri al costat de la veritable naturalesa, més radiant i il·limitada que el Sol, que mai ha vingut i mai marxarà, que mai ha nascut i mai morirà, 

Quan finalment reconeixes l'autèntica naturalesa, només es pot celebrar i agrair el tot, des de la més pura i íntima soledat. 

Tots els elements de la Vida, l’aigua, l’aire, la terra, l’atmosfera, el foc de l'eterna veritat i el coneixement lúcid que neix del silenci, serveixen per a retornar a la llum de la Presència, des d'on pots viure amb llibertat, de com si decidissis, sabent que no has decidit mai res, admirant, respectant i estimant la pròpia manifestació. 

Més enllà del bé i del mal, el que hi ha és Amor Incondicional, amor per a totes les coses, sense fronteres, sense temps, sense metàfores, sense límits ni desigualtats, sense mons inventats, gèneres, races o separacions. Tot està unit a tot. Tot afecta al tot, i, tot i tothom dona suport pel despertar de la Consciència.  Només hi ha Unitat, Ser.

Tot és un Sí rotuntd a la Vida. Tot està bé !!

Gràcies !!