Menys, és molt més. Res, és Tot.

Quan et deixes impressionar pel paisatge, enlluernar pels decorats i enredar pels personatges que inventa la consciència,  mentre mires amb els ulls físics el fascinant espectacle exterior,  no veus res de res de l’Existència tal qual ÉS realment.  S’ha d’implorar la visió del Ser atemporal, si l'anhel és posar llum dins la Consciència, perquè només la visió lúcida, (el màxim que es pot aspirar a la Vida) veu tot el que és i veu tot el que no és, veu inclús el que és invisible als ulls humans. SI ha entrat visió lúcida et relaxes i et deixes viure, perquè veus i comprens amb claredat que tot i tothom és viscut pel mateix Ser, en el mateix instant vital. Això no significa sentir-me el Rei de l'Univers, això significa ser pur testimoni del tot, de tots els successos que simplement succeeixen a l’Existència, sense haver-me d'auto adjudicar mèrits per res, ni per bé, ni per mal.

Sempre hi ha vida essent Vida, vida parlant a la vida, vida sense cap altra propòsit o finalitat que no sigui viure des de la calma, sense preses i sense cap pausa.

Si tot cor veiés l'Existència tal qual és realment, el món aparent seria un autèntic paradís, se'l deixaria en pau, tal com està, en mans del Creador de totes les coses, i, es viuria amb profund respecte i amb profund agraïment, no es podria fer mal ni a la més diminuta criatura. S'utilitzarien paraules innocents i lúcides que neixen de la font, tant per a la comprensió, com per a no fer sentir superior ni inferior a res ni a ningú.

La mera Presència desperta de totes les formes de vida que hi ha, parla per sí mateixa. Estem vius per a veure la igualtat en la desigualtat, la perfecció en la imperfecció, el miracle constant de la Vida en el caos de la humanitat. En la Presència sempre hi ha el Silenci ressonant en el cor.

Quan es va perdent la necessitat infantil de donar consells de vida a la Vida, gràcies a  l'ajuda de la visió, te n'adones que el Silenci és acció, i, en tota acció hi ha intrínsec el be i el mal. Tot allò que es fa amb la millor de les intencions, pensant que pot ser el major bé, pot acabar essent el pitjor mal, i tot allò que penses que és el pitjor mal, pot acabar essent el major bé. La Vida impersonal és perfecte, sempre! et va demostrant que menys, és molt més, i que Res, és Tot. Cada forma de vida, cada ésser viu de la creació, conté el Res que és Tot.

Gràcies!!