La nit és com la ignorància. El Sol mai deixa de brillar, el veuràs o no el veuràs, segons la rotació de la terra, però sempre brilla. En l'Univers del Ser passa exactament el mateix, la ignorància priva veure la llum brillant i il·limitada del Ser. SI hi ha poca visió no pots fer-te coneixedor de l'existència tal qual és.
Si m'auto adjudico mèrits d'aquestes paraules que emergeixen del Silenci, em converteixo en esclava de les paraules. Seria com si un taronger s'auto adjudiqués mèrits per les taronges que regala generosament.