La nit és com la ignorància. El Sol mai deixa de brillar, el veuràs o no el veuràs, segons la rotació de la terra, però sempre brilla.  En l'Univers del Ser passa exactament el mateix, la nit de la ignorància ens priva veure que vivim des de la llum eterna del Ser. SI hi ha poca visió, no pots fer-te conscient del secret obert a tothom.

Quanta més informació o més creus saber de tot, més foscor entra dins la Consciència, menys visió lúcida hi ha per veure les coses tal com són realment, res a veure a com la ment les imagina. 

D'on ve la ignorància ancestral? fins on jo sé i se'm permet expresar, de cecs i sords davant la Vida impersonal, educant a nens per a què esdevinguin cecs i sords davant la mateixa Vida, i, el  pitjor no és la ignorància, el pitjor és normalitzar-la. De fet, és una broma còsmica de molt mal gust, quant més creus saber, menys saps. Quant més visionari creus o dius ser, menys veus. La intel·ligència màxima ja està desperta, i sempre ha jugat magistralment al joc de les paraules, per semblar ser dos, però mai hi ha hagut un "tu" separat d'un "jo", només hi ha Ser.

Una simple llumeneta conté tota la Vida, d'aquí la importància de projectar la llum a dins, perquè tot afecta a tot en aquest Univers. Si això fos comprés, tot seria un paradís, doncs tothom es dedicaria a estimar la seva totalitat abans de sortir a estimar res, perquè no s’hauria d'estimar creient ser mitja taronja, sense haver començat i acabat en el sí mateix. 

El Ser no necessita l'aprovació de ningú, ni el copet a l'esquena, ni fer-se el bo o el dolent, no necessita esdevenir d'una determinada manera, ni més fort, ni més llest, ni més savi, ni més espiritual, ni més valent, ja és la màxima veritat, la qual mai marxarà perquè mai va venir. Tot el que ve i se'n va, tot el que es mou i canvia, tot el que neix i mort, no pot ser la veritat absoluta, no pot ser el Ser, és de la naturalesa d'un somni. Tot el que no puc explicar és el que veritablement sóc.

Gràcies !!!