El món de les persones, un somni únic i irrepetible, sagrat i inigualable, un misteri de la ment humana per a redescobrir, de manera íntima i plena.  Cal molta paciència i molta constància per reconèixer-se un mateix.

Allò que no puc explicar de mi, es la meva veritable naturalesa; tot allò que puc explicar de mi i dels altres, delata com penso i sento la vida, però no és el que veritablement sóc. 

Agraeixo profundament a tota expressió de la Vida, a totes les persones, a tot i a tothom, que directe o indirectament m'ha donat suport per obrir la visió. No som la simple imatge, ni l'eina corporal que utilitzem per a experimentar l'existència predestinada a viure. No comencem ni acabem en el cos, no som tan limitats, som molt més il·limitats. El nostre veritable Ser mai ha nascut ni mai morirà, es manté pur i immaculat des dels inicis dels temps, en l'eternitat, mai li passa res, només pateix i fa patir la ignorància per la quan ens prenem, però no som la ignorància, som la llum que la veu.

Alegra't si veus, per tu mateix, que tot dia és avui, que tot moment és ara, que tot lloc és aquí, que el temps no existeix, és un invent irreverent de la ment humana. Tot es mou i canvia excepte la llum de l'eterna Presència. Tot el que té un inici ha de tenir un final, per tant cap persona pot tenir la veritat absoluta, perquè tota persona és canviant, inclou-m'hi a mi com persona. Tot el que és fugisser i canviant no pot ser real. Quan comprens tot el que no ets, i deixes de buscar receptes màgiques, mestres o disciplines per ser o per viure, fora del sí mateix, la veritat ve a rescatar-te sense ser forçada, sense fer soroll, perquè mai s'ha mogut ni mai marxarà, roman immutable en l'eternitat, que és des d'on ens succeix la Vida.

Gràcies !!